Llanto a la muerte del amor surrealista

                                                    "Silencio amargo, desnudos versos,

                                                       camino de la vida

                                                       sendero del llanto, aliento de mi vida,

                                                        calor de mis besos.

Despierta!, despierta! alma en pena

camino de la desolación,

dura tristeza, silencio de la muchedumbre,

dura condena.

Espíritu perdido de la noche, invierno frío de tu corazón,

camino de la soledad,

muerto sin altar, alma perdida,

llave de mi corazón.

Momentos dolorosos, amor ausente,

camino de espinas,

tierra baldía, larga espera

de tu persona en mi mente.

En donde no llega la gloria, los cielos angelicales

 camino de la luz

    tú, dulce tú, Atenea victoriosa."

                                                     Carlos García Vieito

Canto é o bastante borracho?

O que aquí se planteou, é canto é o bastante borracho?...e a resposta é que depende das células do cerebro.

-Do cerebro?

·Así é, con cada vaso de licor que tomas, acabas con centos desas células, pero iso non importa moito porque temos millóns.
Primeiro morren as da tristeza, así que estás contento e sorrindo.
Logo morren as do silencio, e o dis todo en voz alta, aínda que non haxa ningunha razón, pero non importa!! non importa!! Por que despois morren as da estupidez e falas con intelixencia.
E por último as células dos recordos...esas son as difíciles de matar!!

Se te vexo e te miro,
sentome, penso
corre un pequeno sorriso.

Abrazote, forte,
achegome e penso,
pecho os ollos.

Acaricio as tuas mans,
soño co teu alento
miro pro ceo.

O meus dedos acarician o teus beizos,
e corren cara o peito,
mirote.

Pecho os ollos,
abro o corazón, soño,
e dende alí, mirote.

Carlos García Vieito

Els guapos són els raros

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.
I no passa res.
http://www.youtube.com/watch?v=JDvNpLqj1Bw&feature=related

Comezando a entrar no mundo blog

Non estaría mal que me botasen unha man!!

Muller

Ti es o milagre da terra
e a terra e un milagre teu,
mistura de mel e cerna
de fera e anxo do ceo.

Pariches de pe o fillo
como fan no monte as bestas,
e hoxe que volto vencido
pra que eu venza ti te deitas.

I o voltar que che ei decir
maldito o día e a hora
que vos deixei aquí
pra procurar vida fora.

O inverno da emigracion
roubounos a primavera,
quen eu era xa non son
e ti non es a que eras.

Xa poden os leiros dar
colleitas ben abondosas,
poden en Madrid falar
con palabras ben fermosas

Que nunca!! Nunca!!
nos han pagar
a nosa fame doutra hora.